dilluns, 5 de gener del 2009

OBRINT TRAÇA


Un nou repte, un nou any i un nou CLUB d'esportistes multidisciplinars !!!



A partir d'ara les cròniques principalment estaràn penjades en aquesta club de germanor, i qui vulgui qui pugui i serà ben acollit !!!

BON ANY 2009 !!!!!!!!!!!

dimarts, 2 de setembre del 2008

UTMB Ultra trail del Montblanc [166km D+/-18800]

Finalment va arribar el gran repte de la temporada, la bèstiesa del UTMB. Depres de recollir dorsal el dia previ i de dormir fins la 13:30 el mateix divendres, sortiem a les 18:30 de Chamonix, amb el Marc al costat, la sortida la vam fer tranquils, passant per les Houches i pel primer coll de la Charme amb molta tranquilitat, arribem ja a St. Gervais de nit, on hi ha una animació espectacular, sembla la meta, gentada i nens corrent al costat perque els hi xoquis la mà. Aqui perdo al Marc, i vaig esperant fins que finalment decideixo tirar envant. Arribem a Les Contamines-Montjoie, on torna a haber-hi una festassa, ara passem per Notre dame de la Gorge (patrona dels excursionistas dels Alps) i comencem a pujar el coll del BonHomme, la pujada es de 1400 metres de desnivell pero es fa molt amena, ja que posen fanalets de llum blava per terra i veles durant la primera part del recorregut fina al refugi de la Balme, aqui ja comença la pujada dura, però les vistes enrera eren espectaculars, amb una serpent de llums de frontals de varis kilometres, potser 10 i tot, s'ha de veure el bonic que feia. Finalment faig el coll i començo a baixar fins a Les Chapieux, pero en una relliscada tonta trenco un dels pals i em doblego un dit de la ma que em fara mal tota la cursa, tot i això em noto bé i en tots el trams estic anant a més avançant i a un ritmet que em trobo molt comode. A Les Chapieux és un altre avituallament amb focs a terra i festassa del poble. Surto i ara toca una carretereta fins a Villa des Glaciers en pujadeta, la faig caminant, pero em dono compte que estic molt fi caminant en en pla o en lleugera pujada i em faig un tip d'avançar. Fins a començar l'ascens al coll de la Seigne on continuo en progressió en plena nit, faig el coll entrant a Italia i baixada en plan tranquilet fins al control del llac Comptal, i ara a remuntar fins a coll Chrecrouit on cintunuo molt bé, aqui em trobo amb els anims de la monica Aguilera i els seus consells, que tranqulitat i que se'm veu molt sencer, que menji i que queda molt, molt (pero ja porto 74 km i 4000 de desnivell positiu)en 11 i poc. Ara baixada en mitja hora a Courmayer, aqui em vaig als massatgistes a fer un massatge (encara no se perque, ja que estava bé) que em fa perdre mitja hora, a part del 20 minuts de menjar. Finalment surto de Courmayer i pujo Bertone molt bé, aqui m'agafa i em passa Toni Contesti que va en una progressió molt bona. Després de Bertone ja ve una part més corredora de tobogans fins a Arnuva, on arribo un pel baix de moral ja que habiem format un grupet amb Jordi Armengau i Miguel Mudarra que em diu que encara no som a mitat (al cap d'una estona em diu que estava equivocat i començp a recuperar la moral). Ara toca la dura pujada a Coll Ferret, on aqui si que cap al final vaig patint, em falten reserves de menjar i vaig tocadet. Aqui se'ns uneix Albert (puça), ara baixem a un ritmet mig bo fins La Peule, on no hi ha avituallament i arribem fins a la Fouly, aqui els dic que marxin mentres em poso crema i decideixo fotrem un powerbar amb la sopa, fa efecte i en un no res els hi recupero el temps perdut. Ara arribem a Champex, on potser estem massa estona, i on ens avituallemt bé. Tirem la Bovine amunt, no s'acaba mai la punyetera pujada, pero finalment la fem tota sense parar gens a un ritme constant. Ara baixadeta infernal pels genolls fins a Trient, on no m'avituallo prou bé, i ho pago una mica al final de la pujada de la Catogne, on he de parar a menjarme una barreta del powerbar asquerosa pero que fa efecte. Baixada ràpida fins a Vallorcine i ara a pujar les Mottets, i després cap a la Tete aux Vent, una pujada que faig bé, potser massa, i que em deixa buit el diposit, prenc un gel i em vaig arrastrant fins a la Flegere, on arribo cao i amb l'estomac regirat, decideixo parar 10 minuts i com anava en maniga i pantalons curts i ja era de nit, m'agafa molt fred i el cos em fa una baixada de tensió i em foto a vomitar, els metges em dien que he de recuperar la tensió i estic 1 hora i quart aturat veient passar a molta gent que m'adelanta. Finalment em recupero a base de sucre i taparme i surto caminant, quan ja no em veuen poso el turbo, i baixo fins a Chamonix en 38 minuts corrent com un boig, i recuperant algunes posicions i entrant a meta amb els anims de l'Enric que està agunatant la nit per animarme, gràcies!!. Ell també ha estat finisher de la CCC juntament amb l'Ester. A les 31h40min entraria el Marc Balañà demostrant també la seva qualitat d'ultra. Jo finalment 30h09min per fer els 166km i 9400 de desnivell positiu i el mateix en negatiu quedant el 90. Agrair a tothom que em va animar mentres estava en cursa que va ser clau en alguns punts. Com a la Flegere amb el anims del Joan quan estava pensant que no acabava. Una gran experiencia i on he aprés una mica de l'error del final amb el menjar i amb no taparme correctament. Sino hagues estat un pel per sota de 29 hores crec jo, i fa una mica de ràbia perdre aquest temps només a 6 km de meta, però tot i això considero que vaig fer un temps bonissim que em fa estar content de la cursa que he fet molt progressiva i de menys a més tota l'estona.
FINISHER !!!!

diumenge, 20 de juliol del 2008

UTA (ultra trail Aneto) [64km D+-7200]

Aquest cap de setmana es va celebrar el UTA (Ultra trail Aneto), una prova que no m’ha deixat indiferent i que en poc passarà a ser tot un referent en els ultras de la peninsula, sobretot per la seva duressa i espectacularitat del recorregut. Inicialment no em pensava que fos aixi, però el terreny molt i molt tècnic la fan ser una prova diferent a totes, només comparable a un Carros de Foc.
Finalment els tres valents que em anat som el Joan, el Marc i jo a aquesta memorable cursa on es veuen cares conegudes d’altissim nivell. La sortida a les 11 del migdia de Benasque, potser una mica tard, emprenem pel costat de la carretera una pista fins al començament de la Vall de Ballibierna, aqui continuem per pista tota l’estona en lleugera pujada fins a Puente Coronas, tota aquesta pista em trobo molt bé i vaig adelantant. Un cop a passat Puente Coronas comença l’ascenció fins al collado Ballibierna, ja per senderó i més tècnic, em trobo bé i vaig avançant i avançant. Abans del coll decideixo anar per la dreta de la glacera per atacar el coll quan tothom va per l’esquerra, però sembla una linea més recte, adelantar a dos grupets amb aquesta decisió em fa estar en el cert i ara toca baixar al principi per neu i després per blocs i senderó fins la presa de Llauset, es una zona coneguda però vaig reservant. Paso el control de Llauset i enfronto la pujada al coll d’Angliós on s’obre una vall de llacs espectacular, poc a poc vaig baixant a sac fins al puente Salenques, aqui m’informen que vaig el 18, carai!!!! Començo l’ascenció per la vall de Salenques i això va en serio, puja molt i molt i el terreny es comença a fer molt i moooolt tècnic, tartera de blocs granitics inmensos, queden kilometres d’aquest terreny i 1600 metres de desnivell, a la hora de pujar el coll encara es divisa lluny però continuo enganxat com una lapa al del davant ja que el terreny es molt perdedor i ell s’ho coneix, finalment arribo el coll amb quasi 3 hores d’ascenció i patiment, amb les cames una mica tocades, pel que començo la baixada per neu suavet i agafat de la corda, fins que em recupero una mica i començo a baixar trotant i aumentant el ritme poc a poc. La vall de Barrancs és inmensa i preciosa, la vista cap a l’Aneto també ho es, amb la cascada del Salterillo a l’esquerra em fa oblidar el cansament i disfrutar de la cursa, ara a baixar cap a Aigualluts, on caic al riu i persegueixo per dintre el riu el pal que se m’escapa finalment l’agafo però tot xop . Un cop als aigualluts el terreny ja es torna més fàcil i apte per agafar un ritmet comode fins a Besurta on m’animen i segueixo fins a Llanos de Hospital, i ara toca una pujadeta que es fa dureta a aquestes alçades i un terreny de tobogans fins a Baños de Benasque, i ara ja tot per pista fins a Benasque amb un crono molt bé de 11h16min i quedant el 22. El Marc arriba en poca estona amb 11:57 i el Joan em feia patir que no acabes per la duressa i per ser la primera prova d’aquest tipus, però està fet tot un toru ultrafondista i arriba trencant tots els cronos per la seva esperiencia en 13:55, es veu que està assimilant els entrenos com una esponja!!!!
Al dia següent un dinar de germanor amb tots els participants i foto de finishers!!!!

diumenge, 6 de juliol del 2008

Vall de Cardós

Aquest cap de setmana em anat a fer un entreno muntanyenc pel Pirineu, a les 20:00 sortiem direcció Tavascan el Joan i jo.

Dissabte de matí ens aixequem i a la presa de Graus (una mica més amunt de Tavascan) sortim direcció Noarre, una petita agrupació de casetes de pastor en un lloc molt pintoresc, seguim la excursió-entreno, pujant valls fins al coll de Certascan, on ens decidim a pujar el pic de Certascan (aqui ja acumulem 1600 metres de desnivell). Ara baixem fins al llac i refugi de Certascan trepitjant força neu en aquest tram, continuem fins a una pista i ara decidim remuntar cap a la vall de més al costat, la que ens portarà a les planes de Boavi, però per un senderó poc definit, tot i que anant seguint fites ens anem guiant. Ara anem per Boavi i decidim pujat fins a un llac per agafar el sender final de la ruta de la porta al cel, pujant cap la Roca Cigalera, la pujada és intensa i llarga, cosa que ja fa acostarnos cap als 3000 metres de desnivell positiu, i ara anem vorejant la muntanya amb constants puja-baixes per un sender molt i molt poc definit (sembla extrany que aquest sigui el cami principal de la porta del cel, no sé si ho fa algú per aqui), quasi no hi ha fites i costa força orientarse, tot i això l'anem encertant. Finalment arribem a Certascan i després pujem cap a Graus, total uns 40-50 km amb uns 3600 de desnivell positiu i 15 hores d'excursió.



Diumenge ens aixecavem tard, i cansants de la dura jornada anterior, però els anims van sortir de sota les pedres, i vam decidir fer una excursió fins la base del cim Montroig, sortim de 1200 i arribem a 2290 al refugi de Montroig, un refugi metalic al llac de la Gallina inferior. Una excursió molt i molt maca, acumulant 1100 metres més de desnivell a un bon ritmet, pujar i baixar ens costa unes 5 hores.

Ha estat un cap de setmana pels Pirienus que ja es trobava a faltar, fora de curses i disfrutant de la naturalessa.

diumenge, 29 de juny del 2008

Raid Benasque

Buuuufff, jo vaig morir, bé jo exactament no sinó l’equip sencer, aixi es podria resumir.
No sabia on anava, i ho vaig pagar, el primer abandó en una cursa, però això no tornarà a passar, a partir d’ara m’hauré d’esforçar més.
El raid començava dissabte a les 7:00 del matí, però el dia abans enre mapes, rutes i estudi del circuit a dormir a les 2 de la matinada.
Bé a les 7:00 btt, sortim l’Oscar, el Jordi i jo formant el “Terres de l’Ebre Team”, un equip on tots tres desconfiem un de l’altre ja que en les curses de muntanya estem molt igualats i tots patim per no quedar més enrere que l’altre, 18 km amb +500 i -200 de desnivell, aquí el ritme correcte, però després va vindre el fort, deixem bici posem bambes i cursa de muntanya, 18km i +1500 de desnivell i -900 negatiu, aquí a ritme de por com no som tots tres corredors de muntanya, penseu que a les 10:30 del matí ja portavem acumuladets 2000 de desnivell positiu i encara faltaven 14 hores de tute pel davant (mare de deu!!!), jo pensava que tenies alguna horeta de descans entre proves però no, això és un non-stop, ara agafem la btt i la posem a la falda, telesilla amunt i descens a sac per pista i després tot per corriol, feia més d’un any que no feia cap corriol amb la btt, prometo millorar ja que es una cosa que m’agrada, aquí uns 30 km i -1200 i +300, ara toca ferrata (un altre cosa que tinc oblidada, no pot ser!!), correm fins a peu de ferrata i comencem la ferrata de sacs, tots tres anem força bé, pujem a bon ritmet ja que fins i tot ens em d’assentar sota una balma a esperar que acabin els de davant, la ferrata a dalt es complica amb desplom, era facil però cansava baixem corrent suavet i a per la prova de orientació especifica a peu (com podeu imaginar si em perdo a la reus-prades-reus, aquí vam acabar fent uns 5 km de més diria jo, jeje, millor entreno), al principi anavem bé, tot i que al tir amb arc ho vam fallar tot però cap ferit, atravessant el riu amb aigua per la cintura i anant trobant totes les fites, fins que ens saltem la 5, tornem enrera i la trobem, però ara per compensa vam voler inventar creuant el torrent impossible, l’aigua baixava a sac i vam perdre moltissim temps anant amunt i abaix del torrent i la presa, finalment decidim rectificar (ens ha costat 30 minuts el tema), a partir d’aquí ens vam desanimar, el jordi començar a notar sintomes de cansament, però aguanta i sap patir després en unes dos balisses més també se’ns atraganten, però per fi arribem al caiac. L’Oscar es fa el longuis i diu que com ell fa les cordes demà nosaltres caiac, 4 km, però com no es podia remar amb les cames a mi em cansava molt, a més ni jo ni el Jordi sabiem anar minimament rectes, ja us podeu imaginar, semblava que portessim uns quants cubates damunt, per fi acabem la prova. I tornem-hi a la btt, 35 km amb +900 de desnivell i -1400, aquí va vindré la nostra mort, sortim i l’ascenció era al principi com una hora amb la bici al coll i tira capamunt, després més corriol plà, i mes bici al coll i més corriol, i finalment com dos puigcervers seguits, jo començo a fluixejar, les cames no les tinc tant habituades a la btt i em costa molt pujar, aguanto però a ritme suau ja que no puc arrastrar més pinyons (jo ja era conscient del meu estat en bici, aquest any nul o sota zero) i mentres ves buscant balizes, finalment es fa de nit buscant una baliza que no trobem, 1 hora de busqueda a peu pel mig del bosc, jo al principi anava grogui i no podia col·laborar gaire però després tampoc veig res clar dintre d’aquell bosc de nit, fins que decidim passar, i aquí arribema dalt del coll i ara al mapa teniem marcada una pista “molt bona” que no trobavem, amunt i avall, i amunt, baixem mitja hora per una pista i veiem que no és amunt altre cop, és la 1:45 de la nit, no sabem on som, comença a fer rasca, per sort el cel es estelat i no plou, però estem a 2000 metres d’alçada i al tornem enrera a buscar la pista bona no la trobem, analitzem la situació, un dels companys del grup està marejat i el desanim és general, portem 18 hores a canya, decidim trucar a l’organització i finalment reculem fins que ens venen a rescatar, a les 2:15. Al dia següent es sortia a les 5:00 del matí però l’estat de l’equip , el cansament i sobretot el desanim ens fan retirar-nos. Ens comenten els del rescat que la pista “bona” era un tallafocs, jeje. Millorarem amb els mapes també!!!!
Ens queda a tots tres una espina clavada, ja que anavem bé, habiem marcat totes les balises però ens falta experiencia, tot és farà.
Analitzant la situació em tingut una serie d’errrors greus a millorar pel proper raid, un és no posar un limit de temps per trobar una balissa, sinó es troba en 30 minuts es millor no perdre més temps i acabar el recorregut de cara a la proxima etapa o dia. Un altre es la falta d’entreno en algunes disciplines. Sobre tot, s’ha de millorar en el tema de l’orientació i lectura de mapes, a més de poder reescriure rutes alternatives per si t’equivoques. I per últim el pitjor, es que vam ser fluixos mentalment, ja que sempre teniem que haber pensat tots en tirar envant i envant, i en aquells moments cap dels tres va donar moral als altres per tirar envant la situació, s’ha de lluitar més abans d’abandonar, l’unica derrota que hi ha és l’abandó, jo m’he de preparar més per quan les coses no van poder tenir més força i animar als companys, ja em va passar un cop això on només jo vaig continuar. Ni vam tenir moral per sortir el dia següent, i això vol dir que no anavem preparats per patir i patir.
Però a partir d’ara als entrenos incrementarem la duressa, que com deia el capità de l’equip, “la sangre en el entreno evita muertes en el combate”, i aquí hi van haber tres morts. Falta entreno, molt d’entreno, ja que anavem penultims( imagineu el nivell que hi habia) i al retirar-nos ultims. Això m’ha motivat moltissim per patir més, i entrenar més i millor.
Respecte a la valoració del meu primer raid, molt content, m’ha agradat molt i m’encanta variar i fer disciplines de muntanya que sempre m’agraden, com btt, correr, alpinisme, barrancs, ferratas, escalada, camps a traves i perdre’m, això dels raids està fet a mida !!!!

dissabte, 21 de juny del 2008

Marxa Fredes-Paüls (48,5km D+1600-2400)

Aquest dissabte va venir un ultra-entreno molt fort, ja pensant en el UTMB, com no vam fer la tramuntana.
La setmana passada ens vam apuntar en aquesta marxa nocturna tant ben organitzada per la UEC Tortosa.
Previament, el divendres vaig fer un entrenament a la tarda bastant fort de 2 hores per muntanya amb uns 1000m. de desnivell positiu. El mateix dissabte al matí vaig fer unes 2,5 hores de bici per carretera, fent dos ports de muntanya, i a les 3 ja era a Paüls pujant al bus que ens duria a Fredes. Total que encarava una marxa tant dura amb un cansament acumulat força important, al bus em feien mal les cames i estaba un pel grogui.
Arriba l'hora de la veritat a les 18:00 donen la sortida i comencem la marxa amb el Marc, ell surt una mica més fluix i més tard m'ajunto amb un grupet de 4 que fariem quasi tota la marxa junts. A partir d'aqui em venen les ganes, però la marxa és un autentic trencacames, de puja-baixa que posen a prova les meves cames en tot moment, vaig aguantant el ritme imposat però em noto cansat, cansament que vaig aguantant amb algun platanet però prescindint de tot gel, per acostumarme a menjar normal. Anem passant per barrancs i penyasegats força macos, també passem per la Joca, un paratge maquissim i al que ja tinc ganes de tornar-hi a fer una excursió en plan més tranquil, i per casetes velles, un altre zona a visitar amb més temps, , quan passo pel Caro vaig força tocat però també m'ho apunto per tornar-lo a visitar, vaig fent la goma amb el grupet que anem, ara ja es fa fosc i com em quedo enrere em fa por perdre'm però la senyalització del recorregut és impecable (faig la pilota) a les pujades em quedo una mica i a les baixades torno a enllaçar. Fins al final de tot que la cama esquerra em feien una mica de principis de rampes i vaig decidir pujar les dues ultimes pujades caminant, per finalment encarar l'ultima baixada a un ritmet força i força bó sota un cel molt estelat i amb Paüls al fons de la vall acabant amb bones sensacions després de tot el tute i la bèstiesa dels ultims 4 o 5 dies. Al final quedo en la posició 12 amb un temps de 5h40minuts, molt content i força cansat, però satisfet per haber aguantat bé el cansament. Tenint en compte que dimarts i dimecres vaig fer entrenos de 1:30 i 1:45 tot per muntanya, el dijous bici carretera a sac i divendres unes altres 2 hores per muntanya i el doblet de dissabte és tot un èxit el temps aconseguit.
Per fi, avui m'ha tocat descans !!! Però demà hi tornarem a visitar algun cim de la meva zona.
Ja m'he apuntat aquesta travessa com a molt, molt recomanable, aixi que un altre any vindré més descansat per gaudrine més e intentar millorar-ho.

dilluns, 2 de juny del 2008

Muntanya blanca (Montroig del Camp)

El dia abans de la Reus-Prades-Reus vaig anar amb la Maite a fer aquesta excursió tant aprop i tant desconegut per la gent. El tomb de les rases per la Muntanya blanca.
Sortim des de la carretera de Montroig a Colldejou, passant pel toll amb una cascadeta, i enfilant ja un senderó força frondos. Ara comencem a pujar de valent per unes roques vermelles d'arenisca tipiques de la zona amb bones vistes sobre l'ermita de la roca. Ens enfilem finsla cinglera de la muntanya blanca, ara anem per un senderó molt nou, on s'ha fet una important feina de neteja, farem tota la cinglera des de l'inici de l'esquerra fins al final de la dreta. A mig senderó hi ha un desvio per un altre sender que esn portarà a la Punta del Janet, passant per una cova de la que no sé el nom. Ara tornem a baixar i seguim pel senderó principal fins a encarar el portell de l'Escagassat, una canaleta força maca i amb unes cingleres al costat amb balmes que recrean la vista. Un cop a dalt de la muntanya blanca seguint a l'esquerra a molt poc s'arriba al motlló dels quatre termes, amb bandera catalana i tot. Seguim la ruta ara cap a la dreta passant per l'avenc del pi i més tard per un altre toll natural, on és divisen ja els cartells del tomb de les rasses. Ara segui direcció per la pista cap a la cova del Blai i però encara haurem de fer força pista passant pel costat d'unes cases abandonades amb arnes,, per fi arribem a la cova d'en Blai, és una cova que es troba just sota de la pista, i que sembla que es força interessant. Seguim la pista i trobem un cartell per anar cap a l'Aufinac o la cap a les 7 crestes, cap aqui anem, passem per "El Pantano", una petita presa feta amb pedres per captar aigua pel bestiar, i ara desfem les 7 crestes, i senderó de baixada fins la pista i la font de l'Aufinac, ara GR fins a l'ermita de la Roca, passat per camins de terra vermella i paratjes de vegetació tipica mediterranea. Espero poder posar el track i un mapa de guia per si algú si anima ja que per proximitat es pot fer qualsevol dia i serà una gran descoberta.

diumenge, 1 de juny del 2008

Reus-Prades-Reus [55km D+-2950]

Després de Zegama m'acabo de tornar boig i vaig a fer aquesta altre bogeria.Surto ja amb el que està començant a ser el meu company de fatiges, Joan.Vam començar a un ritmes per situarnos entre els corredors i deixar enrere els caminadors, però el Joan no va
prou comode, parlem amb Jonathans, segurament li està passant factura l'ultra-entreno de divendes de 2h30min., Arribem a castellvell, i ja agafem el cami cap el Picarany, aqui ja parlo amb el Joan que jo cambio el ritme, ell anirà millorant el seu... Ara parlo una mica amb l'Adolf, però tiro corrent que els primers ja estàn molt lluny. Em sento comode i poso un ritmet agrdable, vaig agafant amics i vaig mig xerrant però sense entretindre'm massa, em sap greu però si vull quedar pel davant ja no em puc distreure massa.Arribo al control del coll de la batalla, on deixo el xubasquero al Felipe, i m'informa que vaig prou bé, serà de gran ajuda la seva informació.Bé afronto la pujada a la mussara i decideixo intentar fer tot el que pugui corrent, cosa que aconsegueixo fins la pared de les antenes, aqui la pendent es forta i camino, però fort. Continuo adelantant fins arribar al cruce dels Motllats, aqui ja vaig quart, només tinc una tripleta pel davant, el Felipe em diu que a 5 minuts.Començo a pujar i molt bé, ara venen tobogans i deprés de la creu trencada ja veig el grupet capdavanter, els tinc a dos minuts, després de passar la pujada que es veu Capafons, ve el meu greu error, m'equivoco de cami i agafo una pista nova, que al cap de 10 minuts em porta a un repetido de radio, buuuaaaahhhh!!! Estic sol i em fa mandra tornar enrere, a part de haber perdut tot aquest temps que tant m'habia costat recuperar, decideixo fer un camp a través ("això és lo meu !!! les liades!!!) vaig per un bosc tot cremat amb herba força alta i mullada que en un minut em deixa els peus xops, continuo pel bosc cremat amb totes les mans negres de la carbonilla d'agafar els arbres per no caure, per fi, al fons, sota de tot veig una carretera, hi vaig, em penso que estic entre la Febró i la cruilla de Capafons, aixi que carretera amunt a un ritme de por, les pulsacions a tope, penso que ho pagaré i que a més potser estic anant a Prades per la carretera i que llavors m'he saltat un control, per sort no als 10 minuts arribo a la cruilla i en Felipe em comenta que tot i això no vaig malament que estic el 12 o aixi. Però prefereixo no saber els minuts, ara ho dono tot a les pujades, a tope i a les baixades igual, pel GR, vaig molt fort, massa fort, i això fa que em despisti en un creuament i em torni a equivocar!!! Agafo la pista direcció ermita l'Abellera, fins al cruce on veig marca de PR i m'adono de l'error (només em faltava això uns 6 minuts més regalats), torno enrere i torno a adelantar per tercer cop a dos o tres persones, que al·lucinen amb mi em recomanen no perdre'm més, però just ara em torno a equivocar, tot i que aquest cop no implica perdua de temps sino entrar a Prades per la carretera. A prades veien el desastre decideixo anar a per un entrepà i me'l vaig fotent mentres surto tranquil trotant. Deixo la carretera per agafar la baixada per PR fins la Febró, aqui decideixo apretar, el meu punt fort són les baixades, però veig que encara estic un pel cansat del ritme quan m'he perdut, tot i això faig una bona baixada, arribo a la Febró on trobo tots els companys d'escacs, el Felipe m'informa que vaig sisè, porto 2 a uns dos minuts i la tripleta de davant també els hi vaig retallant, però encara són lluny. M'avituallo, platan, aigua i amunt que fa pujada, abans de començar el corriol agafo a la parella de Cambrils, i pel senderó apreto, la meva unica oportunitat passa per anar fort a pujades i baixades, ja que en plà sé que no puc retallar gaire jo. Aqui em noto bé, molt bé, i faig quasi tota la pujada corrent i sinó intercalant caco a minut correr i minut caminar, passo els avencs i arribo a la Cruilla de camins, vaig fort, i per les pistes dels avencs vaig a ritme alt, ho vaig donant tot. Ara a la baixada fins a la Mussara tranquil per recuperar i trec un gel, El Felipe m'informa que els tinc a 6 minuts, ara m'avituallo i espero fer una gran baixada, un cop agafat el senderó de les tosques començo a baixar en plan cursa de muntanya, salto i vaig a tope de pulsacions, arrisco a tope intentant no relliscar amb les pedres mullades, s'acaben les tosques (segur que he fet el meu record en aquesta baixada) i ara per la pista continuo igual de fort, fins a Vilaplana sense veure a ningú peroooò al arribar al avituallament els enxampo, a tots tres, ells ja marxen, jo m'avituallo, menjo coca i bec i bec, sé que els hi posaré dificil si menjo. Surto i vaig a bon ritmet menjant un altre tros de coca de sucre. Arribo a veure'ls però ells ja s'estàn separant, aixi que penso serà dificil pillar als tres, agafo al primer i vaig a pel segon on no l'agafo fins l'avituallament de l'Aleixar, on mejo un altre gel i surto pel davant dels dos, vaig a atrapar al primer si puc però ni el veia, a la pujada al bunker tota corrent i bé, ho dono tot a totes les pujades, miro enrera i ja no veig ningú, però pel davant tampoc, quan deixo la riera ja no veig al primer i ja dono per impossible atrapar-lo, ara vaig més tranquil fins al cruce dels 4 camins on miro enrera i veig que em persegueixen de lluny, per si a cas torno a aumentar el ritme per no perdre la segona plaça, ara arribo a la Boca la Mina, amb molta afició de la Paquita i la seva familia on em diuen que vaig primer, es veu que el que tenia pel davant s'ha perdut, em sap greu pero decideixo sortir corrent cap a la meta, ja per Reus vaig escoltat per una moto de la policia tallantme el transit fins a meta que arribo en 5h37min.
Felicitar a l'organització pel fet de'organitzar aquesta caminata any rera any, també donar les gràcies de que ara obrin més aviat els controls i que els ultramaratonians que vulgui tingui també la seva oportunitat de participar-hi, ja que disposem de poques "curses" d'aquesta especialitat en tota Espanya i el més semblant són aquestes "caminates". Respecte a la senyalització per correr es un pel escasa, però potser aqui sóm nosaltres que em d'anar amb mentalitat de cursa autosuficient i mig d'orientació. Ara recordo la meva primera Reus-Prades-Reus on vaig fer 11h30min, aixi que amb entrenament tothom pot superar els seus limits!!!

diumenge, 25 de maig del 2008

Zegama - (42km D+- 5472m)

Un any més s'ha celebrat la marató de les maratons de muntanya, i no pel recorregut que es espectacular, ni per les muntanyes que són boniques sinó simplement perque en aquest país on es celebra entenen l'esport d'una manera molt diferent, valoren el sacrifici i l'esforç per sobre de tot, i això per ells és una gran festa, la festa on els protagonistes som nosaltres, els corredors!!!

Primerament emotiu minut de silenci i record per un corredor originari d'Idiazabal que habia fet totes les maratons i que un terrible accident tallant troncs ha fet que ja no pugui estar més entre nosaltres, carai, ens van fer saltar les llagrimes als milers d'aficionats i corredors que estavem a la plaça.

A les 9 en punt amb l'ultima campanada, i sortida, la bogeria ha començat. Vaig tirant força fort però em noto bé, tot i que al pas per Otzaurte km 7 ja he anat patint una mica, però agunto el ritme frenetic de cursa. Començem les pujades entre public animant, cridant el teu nom fins a estar afonic, i com no, segueixo apretant, arribant a Aratz, primer cim, em noto una mica fluix de cames, pero espero recuperar a la baixada. Pas per Sancti spiritu, depres de passar per dintre de la muntanya per la cova natural de Sant Adrian, i aqui el públic es inmens, els anims van molt forts per encarar l'ascenció al Aitzkorri, començo a pujar bé, caminant a bon ritme, però als 10 minuts em noto sense forces a les cames un altre cop, veig que caminant em falta potencia a les cames i amb una mica de pajara decideixo baixar el ritme per intentar recuperar, però la pujada em passa factura, arribo a dalt amb 3h02min, 1 min més que l'any passat però esgotat, per la cresta m'arrastro, i a la baixada bateigada pels vascos com Ostiagorri o paso malament, les camen no poden i les caigudes van anant. Finalmente arribo a les campes d'Urbia, on vist el meu estat decideixo anar trotant poc a poc amb mentalitat ultra, ara als 15 minuts em recupero i començo a tirar bé, fins l'ultima pujada a Andraitz, on torno a caminar però força bé, inclòs vaig intercalant caminar i correr (caco) fins al coll, on m'avituallo una mica i comença el descens, al principi no vaig fi, però als 10 minuts començo a agafar molt bon ritme, i atrapant gent, tot corrent fins a meta. Total 5h30min que amb el moltissim fang i terreny tot mullat i amb aigua em fa estar prou content del temps, només 10 min més que l'any passat.

diumenge, 18 de maig del 2008

Cursa Paüls 24km D+-1900



El diumenge arribem d'hora a Paüls, el temps agunata amb una mica de fresca matinal però s'intueix calor cap a migdia.El Joan i jo escalfem una mica i després cap a la sortida, uns 450 corredors, i molt de nivell copa espanya i circuit català garantitzaven atletes de primera fila.La sortida la faig molt tranquil amb el Joan, sabem que la cursa serà llarga... i a més jo tinc en ment Zegama per la propera setmana.Ja a la pujada del poble decideixo agafar un ritmet més viu, i vaig adelantant i xerrant. Fins arribar a la primera gran pujada que faig massa bé, pas per la finestrellai cap abaix que fa baixada. Ara toca fer la cresta espectacular i arribar al final següent avituallament just dalt del pic, bons avituallaments amb musiqueta i tot!!!Vaig baixant força animat, i la següent pujada tota corrent. Baixada a sac i la següent també corrent, i ara arriba la pujada de la punta de l'aigua, buuufff això no m'ho esperava i les cames no em van prou fines.Decideixo afluixar el ritme per no cremarme massa, finalment corono i ara a baixar a sac fins a Paüls, però anant regulant. Finalment 2h50min.


Menjo i m'avituallo molt a la plaça i saludo als companys, i decideixo anar a buscar al Joan desfent cami, anant caminant, algun que altre em diu si estic "sonat", no em coneixen prou... Però al poc de començar a remuntar el senderó em trobo amb el camara de tv-paüls.I mentres xerro amb ell ja veig el Joan que encara baixa prou fresc tenint en compte la duressa de la cursa i que era la seva primera cursa d'skyrunner. Cansat però satisfet entra a meta.Ens donen un bossot espectacular d'obsequis, i gran avituallament amb festa i xirinola...Temps: el Joan 3h35min i jo 2h50min (18 minuts més que l'any passat però amb un recorregut força més dur).Ja pensem en la propera ....per mi Zegama....

dilluns, 12 de maig del 2008

Aigua, entrenos i bodes

Aquest cap de setmana ha estat un cap de setmana passat per aigua, el dissabte teniem intenció de fer un gran entrenament a peu, i tot i l'aigua es va poder fer, tot i no poder ser tot el mutanyero que voliem.

Quedem el dissabte a les 7:30 amb el Joan i a les 8 ja estvem empapant-os per Colldejou, pujant cap a la Miranda, primer per la pista del coll del Joanet, cap al coll de guix i per la drecera d'en Ramonet, fent el cim de la Miranda.

Ara pista fins a Llaberia i remutada fins la portella de llaberia pasant pel GR i per algun que altre torrencial de rius i aigua, el Joan aguanta bé i amb la pluja es creix, aixi que decidim allargar l'entreno, i tirem per un PR cap a la Torre de Fontaubella, i després pujem al coll roig pel cami de l'alzinar, per arribar a Colldejou pel GR novament, total de 4 hores amb diluvi, una mica de natació i 32 km amb 1600 metres de desnivell positiu.

Per la tarda boda, i festa nocturna, algun cubatilla que va caure i a dormir a les 6.

El diumenge a la tarda fem un tomb a les muntanyes del Bres, fent el cim de O'Puigvoltor, ja amb poca aigua, tot i que al final un altre ramat d'aigua ens va batejar, aqui uns 14 km i 600 metres positius, amb 1h40m.

diumenge, 27 d’abril del 2008

Riudoms-La Mola-Riudoms (55,3km +-2550)

Feia ja 3 anys que no feia aquest classic, després de fer-lo en la seva 1a, 2a i 3a edició, saltant ja a la 6a edició d'aquesta ja consagrada prova.
Com sempre els avituallaments i senyalització correcte i una bona organització.
Aquest cop vaig venir a fer la caminata més en plan cursa i no com altres cops, però a la sortida com sempre surto tranquil i m'entretinc més del compte xerrant amb amics, tot i que penso que tampoc passa res ja que el que vull es acabar bé, amb forces i aixi em controlo, fins quasi a Montbrió vaig xerrant amb en Joan Perales, cosa que fa que ens passi distret, un cop a partir d'aqui accelero ritme adelantant i adelantant, suposo que de Montbrió a Riudecanyes dec adelantar molta gent, ja a Riudecanyes pel costat del pantano m'ajunto amb en Xavi Espelta qui va a un ritme força bé, però ara venen els repetxons fins Vilanova, la zona la conec molt i molt ja que es la zona d'entrenos habituals des de casa, aixi que vaig apretant, em segueix un noi de Barcelona, que s'enganxa al meu ritme com una lapa, l'Ismael, em comenta que ha fet el Sables i les Georetex transalpin, anem xerrant i bé. Arribem al castell d'Escornalbou i jo paro a repostar, donuts, ell tira, jo agafo un donut mes i me'l foto mentres tiro avall, agafo i deixo enrere l'Ismael, el seu fort no son les baixades, tiro entre mosegada i mosegada fins Argentera, que passo a remuntar cap a la serra de l'enderrocada. Arribo al avituallament i m'informen que anem 3er i 4art, ja que l'Ismael m'agafa aqui al avituallament mentres jo menjo, no m'acabo de creure que vagui tant envant, per davant i tinc el Marc que ha sortit amb el Toni que deu anar primer. Apretem ritme de pujada sempre amb l'Ismael a rebufo, arribem a dalt a la serra, després al avituallament del coll Roig, i comencem la pujada de la Mola on per fi quasi dalt de tot veiem en Marc, a dalt a la Mola 2h43min, que aconsegueixo atrapar just al coll del guix, on saludo als companys d'organització i tiro avall per atrapar al Marc. Anem junts fins a la pujada a les muntanyes de l'Areny, on jo em trobo molt bé i corro quasi tot, encara que sigui pujada, apreto a la pujada i baixades fins l'ermita de la Roca, on beci menjo i continuo cap abaix a tota presa, aprofito les baixades ja que el plà no es el meu. Arribo a Montroig on m'equivoco de carrers, rectifico i ara toca patir fins Montbrió i fins a Riudoms, on en l'ultim km m'agafa un principi de rampa al besó però aguanto bé fins a meta. Quedo 2on !!!!! i amb un temps bonissim de 4h57min!!!!!!!! (He rebaixat el meu temps en unes 3 hores crec).

dilluns, 21 d’abril del 2008

Mitja muntanya Montral (21km D+600)

Aquest any la mitja de Montral es va celebrar sota una intensa pluja que va fer el recorregut força més tècnic i més dura. Vam començar ploven suau però cap a mitja cursa el diluvi era important baixant els senderons plens d'aigua com si fossin rius, això per mi la va fer més dura però també més atractiva, no cada dia podem correr sota la pluja.
Referent al recorreugt força bonic però es troba a faltar que no sigui molt més senderó i amb desnivell, i a més tenint en compte la zona privilegiada de Montral.
La cursa se'm va donar molt bé quedant 5è i rebaixant el temps a 1h44min, 6 menys que l'any passat.
Felicitar a voluntaris i organització per aguantar les inclemencies del temps i per la cursa que fan amb esforç.

diumenge, 13 d’abril del 2008

Cursa de les fonts Xerta (25,3km 1450 D+)




Aquesta ha estat la primera cursa de les Fonts de Xerta, i primerament felicitar a l'organització per la gran cursa que han fet, amb trenet i tot que et portava a les dutxes un cop acabada la cursa, quin detallàs.


La cursa ha començat forteta, tot i que m'he sapigut retindre i sortir una mica calmat, poc a poc ens em acostat a la muntanya de veritat, fortes pujades i tallats han estat la tonica fins a l'alçada de Pauls on ja em pujat a dalt de tot de la serra fent la Moleta, jo poc a poc anava recuperant posicions, anant al segon avituallament ja entre els 15 primers i continuant amb unes sensacions bonissimes fins al final on tot i els 3 o 4 ultims km mes pisteros i d'asfalt els he suportat bé.


El recorregut molt i molt tècnic i gran feinada de l'organització en la neteja de senderes. Al final 8è fent un temps de 2h48min i la sorpresa ha arribat a l'entrega de premis on he pujat al podi i tot !!!! Per les caramboles de premis no acumulables, però sempre fa il·lusió!!!


dissabte, 29 de març del 2008

Marxa la Selva del Camp ( 67,7 Km i 4570m D+-)

Gran marxa la de la Selva!!!Primeament vaig poderme inscriure a la marxa, i el dissabte vaig anar cap a la Selva, a 10 km de casa meva, pero era una marxa que mai habia fet, tot i que molts trams del recorregut si els coneixia de caminates i entrenaments.Primer saludo a en Massa, Zanoni, Luigi, .... Venien una molt bona colla, això m'alegra, em sap greu no haber vist en vikingosdu!!!!També a la colla de Tarragona del Trote extrem i als de Tortosa, entre forces d'altres, avui corro a casa i els amics i coneguts són innumerables, jeje, però aixo m'agrada.Bé, sortim tranquils, i al sortir de la Selva anem fent poc a poc, fins que acabo d'anar salundant i ja m'ajunto amb en Marc, amb qui venia a fer la marxa, anem avançant a ent a bon ritme, però ens adonem que hi ha moltissima gent corrent avui, potser la marxa on he vist més gent corrent.Arribem a Albiol, ja força envant, però es apartir d'aqui on comencem a avançar de valent,el recorregut em sorpren i m'ho fa agradable,la baixada fins a capafons força ràpida i tècnica passant pel pont de Goi, ara toca pujar a Prades per l'ermita l'Abellera, i arribem a Prades, on espero a en Marc que se li ha atragantat una mica la pujada. Sortim i comencem a anar bé, pujem el Tossal de la Baltasana, on arribem a estar entre els 10 primers, ara se'm fa dur tot el tram de pista fins a agafar el gr, fins els cogullons també vaig una mica tocat en el ritme pero bé, es a partir d'aqui que em començo a notar millor, arribem a la Febró on repostem energies i ara toca pujar, pujo molt bé corrent fins quasi a Montral, i de Montral em llanço molt motivat cap a Arboli, on vaig avançant fins estar el 5, ara apreto però ja no veure ningu més fins a meta. Un molt bon temps de 7h55min i molt bon entreno. Ja començo a assimilar bé les tirades llargues!!!al finalitzar ens van deixar entrar al spa del pavello, tot un luxe poder-se banyar al jacuzzi i dutxes d'aigua a pressió per relaxar.Felicitar a l'organització